Els homes pensen.. i sovint, massa.

Què passa amb els homes?

Últimament experiències d'amigues i pròpies, m'han vingut a confirmar una hipòtesi que ja venia mantenint.. els homes tendeixen a calfar-se al cap,a anticipar-se a la realitat.. i seguidament a "agobiar-se".

Posem un exemple:

Marc ha conegut una xica.. hi ha cert feeling.. se sent atret per ella.. i ella sembla que també. Sense adonar-se'n quasi, han quedat 4 dies en una setmana, i hi ha una complicitat i confiança que feia molt de temps que no sentia amb ningú.. Ella li ho diu: Marc, em sento wai amb tu.. Ella li envia algun que altre sms..

I de sobte ell... comença a pensar i a pensar i a pensar: - osti, esta tia s'està penjant per mi... segur que d'ací no res vol que conega als pares.. i voldrà que viscam junts.. uf.. uf.. quin agobio.. serà millor que no ens vejam més.

És molt probable que els sentiments d'ambdós siguen molt semblants.. però hi ha una diferència. Ella sent i es deixa portar.. expressa els seus sentiments de manera molt natural, i a més, sana. Ell no verbalitza, no expressa i no es deixa portar.. i per què?

Perque té por, té por a repetir males experiències, té por a que algú ho passe mal.. té por a equivocar-se. Perquè els homes, en ocasions, són cobards.

Per a evitar possibles decepcions no arrisquen,.. i qui no arrisca.. mai guanya.

Amén!.

Hola, ens coneixem?

Ja fa uns anys que m'intereso per tot allò que te a veure amb la neurologia, neuroanatomia i psicologia de parella. De fet, hi vaig començar a interessar-me quan em vaig assabentar de què son ciències, en certa mesura, amb molt per descobrir.

Sé que hi ha gent que pensa que cada persona és un món i que per això no es poden fer teories científiques sobre les persones, però no.... Si és possible.

Aquest post va dirigit a tots aquells que algún cop han pronunciat la frase: No entenc als homes! o bé : No entenc a les dones!.

En primer lloc, la premisa bàsica. Ja fa molts anys que estudis científics han demostrat les nombroses diferències que hi ha entre el cervell masculí i el femení.

Per tant, NO SOM IGUALS.

Ambdos sexes tenim estructures cerebrals diferenciades que ens fa ser com som. Evidentment ni tots els homes són iguals ni totes les dones, però si s'han establit patrons de comportaments comuns.

Per posar alguns exemples, els homes solen tenir més força física, orientació espacial. Les dones més habilitat per a la comunicació i el llenguatge i més capacitat d'expressar les emocions... I així es podria escriure tot un tractat..

Per això, estic totalment en contra d'aquells/aquelles que pretenen canviar a la persona que tenen com a parella. No vull dir que no haguem de modificar, perfilar o llimar alguns aspectes per a intentar conviure i crear un equilibri.

Però no pretenguis que un home no pense en sexe cada dos per tres, que vulgui anar amb els amics a fer coses de "maxos", que no mire descaradament a les dones que passen pel carrer amb escot i faldes curtes, que se n'adoni de cada detall del teu nou pentinat.

Estic segura que en certa manera, les dones podem manifestar el que ens agrada, i ells, si volen tenir-nos contentes, ja faràn un esforç, però no ens enganyem: sempre seran homes, amb un cervell masculí.

Ara bé, amb les diferències individuals que hi surten de la variació genètica i de la influència ambiental, jo intentaré trobar algú que a banda de siga home.. destaque per la seva sensibilitat (mai comparable a la de una dona), perquè sí, estic d'acord amb Lucre. La perfecció seria un home metroemocional.


Però quina proporció hi ha al món d'aquestos? Segur que no estan ja tots pillats?

Potser que tanta emoció, em desbordaria i acabaria agobiant-me, qui sap...

La conclusió que volia fer-vos arribar és la següent: Realment coneixem la naturalesa del sexe que ens atreu? Sabem com estàn fets els homes?

Jo recomane a tots els homes que passen per aquí una lectura imprescindible "el cerebro femenino" de Louann Brizendine..

Entendreu millor els nostres canvis d'humor, les èpoques de inapetència sexual que tenen algunes, però també tots els nostres punts forts. I sí si tinguessiu tal canvi hormonal... otro gallo cantaria :P

Apa! Ja em contareu què tal ha anat!!

"ASCOT" POWER...

Aquí a Barna, se celebra Sant Joan com si fossin unes minifalles cutres.. (molt de coet, borratxera i fogueres)..Aquest és el primer any que hi participo d'aquesta festa, i sembla una mica patètic.

Part A.

Vaig decidir acudir a una festa que feia un "follamic" a una festa. No obstant, el 95% eren tios. Després, les poques dones que quedaven van desapareixer.. i em vaig quedar jo sola. Allà, el meu follamic em va presentar a un molt bon amic seu, cosa que ja m'havia avisat, i es va passar tota la nit fent de celestino..

En fi, homes!!! sense comentaris.. el tio en qüestió va acabar contant-me totes les seves penes amb la seva ex, a qui maleïa continuament, i després..em demanava consell de com actuar amb una nois de la feina per qui se sentia atret...i jo allà.. arrimada a la barra d'una cutre-festa a la pista de tenis de un poliesportiu municipal, amb una copa amb la mà, intentant entendre el comportament d'una altra dona.

I jo pensava.. en serio el meu follamic pensava que podia agradar-me akest tipo? I, sobretot, per què s'empenya en buscar-me rollito si dsp és ell el que ve a buscar-me? Què preten?

El més divertit, va ser ke el meu f.a. anava entonadissim, i no parava d'insinuar fer un trio amb el seu amic (a partir d'ara noi 1), lo qual hagués tingut molta gràcia. La pena és que si jo li hagués dit:

-mmm... què interessant, ens n'anem els 3 ara i ho fem?...

Estic totalment convençuda de que es cagarien damunt.

Part B.

Durant la festa, un altre amic del meu f.a., amb qui ja havia coincidit a altres festes, em mirava molt, i fins i tot de camí al metro em va dir:

-Què tal valencianeta? Mai t'havia dit que em sembles molt maca? T'he vist altres cops, sé que ets amiga de J. i que esta valenciana, però la veritat, no sé ni com et dius...


Jo flipava.. què passa avui?...aquest tio(que està prou tremendo) mai m'havia dirigit més de dos paraules i avui sembla que tothom es baralle per estar al meu costat (aquesta sensació al vaig tenir tota la nit, i no és del tot extrany quan vas en una festa amb 20 tios)

Un cop a la festa del poliesportiu el vaig perdre de vista, fins les 6 o 7 del matí, on el vaig localitzar quan la meva colleta d'amics va decidir anar tots junts al bany (per a que després diguen) i es va apropar, em va dir quatre tonteries i em va deixar allà, arrimada ala barra. Al final, em va dir, quan marxeu a casa, aviseu-me que vaig amb vosaltres.
Així vam fer, quan ja estavem a la estació d
e metro, va apareixer descalç i corrent amb les sabates a la mà. Després de veure dos trens sense que capiguessi ni una agulla, a la tercera va la vençuda i vam poder pujar. Jo pensava que no cabia però el noi num 2.. des de dalt del tren em va agafar la mà i em va pegar un estirò fins que vaig entrar, encaixant dins d'un puzzle com si fossim sardines en llauna. En aquell moment em va dir: abraçam!! I així vam estar tot el trajecte, sense espai i amb la excusa, abraçats i fent-nos caricietes. Vam perdre a la resta de vista, i com que viviem prop, vam tornar junts a casa amb un segon tren. Durant el trajecte del segon tren, jo vaig dormir, eren més de les 8 del matí. Ell em mirava mentre dormia i m'acariciava les cames. En arribar a la seva parada, es va empenyar en traure el cotxe i acompanyar-me a mi, no abans sense insinuar que tenia lloc per dormir a sa casa, si no volia anar a la meva. Baix de ma casa, es va treure el cinturó i em va besar.

Jo sabia que la única intenció que tenia era anar amb mi al llit. I quan va dir, vols venir a ma casa? (No) vols que hi puge (no, estic molt cansada).. si estàs cansada podem dormir i ja està (si clar, ;D).

Estava destrossada, i tampoc volia liar-me amb un altre amic del meu f.a., em pareixia que en aquell grup ja ho tenia be. Estic orgullosa, tot i que el tio es monissim (amb una cara una mica infantil, però graciós), vaig saber dir que no.
Ara el tio, m'ha enviat un mail preguntant que quan quedem per a acabar el que vam començar?. Realmente sino quede, es per reputació..Però deuria ignorar el que acaben pensant en mi per un polvo? Aix.. no sé..

No obstant però, la reflexió que volia fer era una altra:

Perquè vaig triomfar tant? No crec que cap dels dos fossin tios a qui jo els interessara el més mínim, simplement s'havien proposat follar aquella nit, tant el noi 1 com el noi 2, i veien que la nit anava malament i ho havien d'intentar. I perquè provar-ho amb mi?

1) El meu f.a. havia parlat bé de les meves capacitats :)(la qual cosa no sé si es positiva o negativa)

2) Portava un escot totalment vertiginós.

Jo penso que la causa va ser un 10% la opció 1 i el 90% la opció 2. Vamos, que "dos tetas.."

És trist,.. però quan surts de casa i notes que als tios que van al metro, no poden deixar de mirar-te l'escot.. akell dia pots triar amant sense manies, estàs sota la influència de l'"ASCOT POWER".

No tornaré a comprar-me sabates.. no tornaré a comprar-me sabates..

Imagineu-se, a l'estil Bart Simpson davant la seva mítica pissarra escric:

-No tornaré a comprar-me sabates fins la temporada d'hivern... No tornaré a comprar-me roba fins ls rebaixes..No tornaré a jutjar a un home pel seu físic.. (uf, això últim sona fatal, però no puc evitar-ho..:0 )

Son les tantes de la matinada, i m'acabo de despertar amb un insomni de la òstia.

I mira que jo sóc de les que pega voltes, i no obri els ulls per si es desvetlla més.. però avui he decidit que havia de fer algo.. i m'he aixecat i he començat a fregar la gran muntanya de plats que vam deixar el meu compi de pis i jo ahir al sopar..
Si no fós perque a la cuina hi tenia convidats montant una festeta (una espècie de "minikukis" que pels matins et donen el bon dia), hagués estat algo relaxant.

Però no, he començat a matar-les una a una, com si fos una histèrica: no corregues "cabrona", t'alcançaré...!!
Algun ecologista diria, no les matis, són éssers vius.. però jo com psicòloga crec en l'aprenentatge operant.. Si reben castic, les altres kukis de la seva guarida les trobaran a faltar,.. i si troben el cadàver, entendràn que no és un lloc segur la meva cuina...Uf, quin tema més escabrós.. canviarem..


I tornant al tema que m'ha motivat escriure a estes hores de la matinada: Sí, aquest mes me n'he pasat 3 pobles amb les compres compulsives... Si no surto els caps de setmana perquè no surto i m'avorreixo com una ostra... però es que quan surto!arrasso les tendes.. i aquest cop han sigut sabates.. Però es que eren unes vialis a mitat de preu!!!.. tot un xollito.. i com al "Changing Room" hi vaig trobar esta mega-oferta, vaig decidir aprofitar la oportunitat i comprar-me'n dos al preu d'unes de temporada.

Ara tinc una mica de mal de consciència...perque sí, ho admeteixo, sóc una capritxosa.. i amb el sou que tinc deuria mirar les tendes de lluny, com si això no anessi amb mí... però no puc, no sóc capaç. Potser tinc un problema.. i ara be quan em justifico... No em drogo ni bec, com a molt vici sexual.. però això és tot.. Per tant.. no podia ser perfecta no?.. Això em recorda a que l'última entrada d'aquest bloc ja anava sobre els meus vicis..uf, començo a repetir-me més que l'allioli.

Quant a l'altre tema del que solc escriure, ja que estic aqui xarradora, és el dels homes..

Des de l'última entrada he conegut dos:

A) Cas buenorro, morenaso tatuat.. l'única pega, està una mica calvet (rapat), però ufff.. com diria un amic " me pone mala"...jajaja.. Sincerament, no entenc com porta 4 mesos sense follar (des de que ho va deixar amb la ex) i jo amb ell el únic que he fet (i crec que faré, al pas que va d"embabiamenta") és veure'l nuet masturbant-se davant la webcam. Un cas apart.. jo ja li dic que l'ajudaria a treure tota la energia que té acumulada.. però em diu que no sé que de que està en un moment raro i patatin patatan.. En conclusió: una llàstima de tio.

B) Cas tio sensible, xarrador, passant una època de dol (després d'una relació molt llarga). És molt atent amb mi i s'ha ofert com un amic amb el que puc contar a partir d'ara per a no sentir-me sola a la ciutat comtal.. Vale, sí, molt bonic... pero tens dos pegues:

B1: Dubte molt que amb el temps no hi hagin sentiments de alguna banda, i realment sigam amics.

B2: Em falla el teu físic,la qual cosa per a ser amic m'és indiferent..lo qual ja vol dir que insconscientment busco un amant...

Però que voleu!? Els habituals m'estàn abandonant.. i sí!!!... 1 mes i pico..S.F. (sense follar) es massa per a que em tenien acostumada..!!!! :(

De vicis va el tema...

Dos escrits la mateixa setmana, després d'estar mesos i mesos sense escriure res..uix.. que em passa?

Avui vaig a parlar dels meus vicis... No bec apenes, no fumo, no prenc drogues, no estic preocupada pel meu pes ni tipo, no sóc una addicta a l'esport .. sóc una xica sana.. però clar.. hi tinc de vicis..

M'ha fet pensar una frase de la Lucre que reconeixia la seva addicció per comprar sabates...

Jo avui he pegat una volta per les tendes, amb la única intenció de desemboirar-me.. i me n'he adonat de que desitjo, compro compulsivament i estreno :

-Sabates (es el que més em reprimeixo, però si tingués diners, la Ana Rosa es quedaria curta al meu costat), m'agraden les sabates elegants però també les súpercòmodes d'estiu anatòmiques

-Llenceria: m'encanta la roba interior de colors, molt sexy i els camisonets transparents. És més, quan tinc una cita amb algú amb qui és probable que hi hagi "roce", necessito estrenar un conjunt. Imaginareu doncs que en tinc uns quants. Ara bé, sols és el primer dia.. si els amants tenen la sort de repetir, llavors jo canvio el modelet nou per un que ja hagi usat ;)

-Maquillatge, m'obsessiona. No puc sortir de casa sense intentar camuflar les faccions que no m'agraden i destacar elsmeus potencials. Sincerament, mai m'he cregut allò de : sense maquillatge ets més maca. I una merda! Noi, tu no m'has vist acabada d'alçar, resacosa o cansada!!!..

-Arracades: han de ser ben grans, aros, o d'aquestes hippies ben llargues. Ara bé, me'ls compro molt baratets, fa molts anys que no sé com és la plata..

Bueno.. altres objectes podrien ser condons i joguets sexuals (tot i que aquests últims són cars i són més be capritxos que em dono cada dos o tres mesos).


En fi... si algú vol fer-me un regal, ja sap com encertar..

Lluneta

Diumenge no resacós...

Diumenge, amb "lost" de fons.. i no.. no estic resacosa.

Últimament no surto massa els caps de setmana, ja que els amants hi venen aquí, venen, fan el que han de fer (uns millor que altres) i marxen, ben pocs passen la nit.

Embolicada en una dinàmica de encontres ja planificats o cybersexe i diumenges tirada en el sofà relaxada, llegint i mirant series..

Sexe en Nova York, lost i la mítica "amar en tiempos revueltos" les series, eròtica mix i tigre blanc els llibres que devore.

Realment, la primera serie que anomene, m'ha sorprés... les noies tenen una dinàmica semblant a la meua, tot i que jo no vaig (no per res, sino pq mai ningú m'ha convidat) a les festes tan estupendes i glamouroses.

Però elles, en el fons, busquen el sexe per sentir-se acompanyades, desitjades i que algu les faça sentir dones, mitjançant una mica de estima fingida.

L'últim capítol que vaig veure, Sarah Jessica (Carry a la sèrie), fa una reflexió sobre la falsedat. Qui no ha fingit al sexe? Acàs els homes no fingeixen les carícies, les paraules boniques amb un clar objectiu?

Totalment d'acord, sense adonar-nos, som falsos.

Bueno.. jo almenys admiteixo que necessito un home a la meva vida, i no 38487348938 jaja.. però clar.. per a trobar-lo hauré de buscar, trobar, comparar i triar..!

No és que sigui feliç amb aquesta dinàmica, però més val això que ser una reprimida..

Bé, ja acabant... sé que deuria utilitzar més aquest blog per a plasmar les meues "ratllades" mentals, que en són moltes, reconec que em sento més lliure.. si escric..
però com en la majoria de coses en la meva vida, em fa molta mandra...!!!

Ah.. se m'oblidava.. Visca el Barça, i Piqué, que bo que estàs!

;)

Lluneta

Els homes de la meua vida

Any nou, post nou..
Tot i que reconec que em fa mandra escriure.. aquest cop la Lucre m'ha donat una espenta passant-me un meme sobre els 7 homes de la meva vida.


Així doncs.. allà vaig.

1) El primer amor. El cyber/amic que va passar a ser cyber/novio. Erem joves, il.lusos i tot era un amor. Amb ell vaig perdre la virginitat. Els encontres furtius, les mentides piadoses i els llargs viatges amb bus van caracteritzar els nostres encontres. Ell em volia molt, molt bon noi.. jo diria que massa.. però be, pasapalabra

2) El dos amors platònics de l'institut. Un d'ells era major que jo, i no vaig parlar mai amb ell. Però a mi m'encantava. Era un poc kinki, malote.. pero físicament, m'atreia molt. L'altre era un company de classe, el típic graciosset amb ki tontejava.. fins que la novia d'aquest (una tia molt xunga i maxota) em va amenaçar...:). Que conste que era ell!!

3) El "pijo". També a l'institut, probablement la relació més duradera. Teniem poc en comú però no se sap molt ben bé perquè, estavem be junts. Ara bé, al principi de la relació encara compartiem alguns valors i aficions. Al cap de dos anys els nostres entorns no tenien res a veure. M'entendreu quan dic que ell ara es de NNGG.

4) El "turc". En una estància a London quan tenia 16 anys. Va ser una aventura molt basada en l'atracció sexual. Jo encara no parlava bé anglés i ell ho feia a la seva manera. Però ens enteniem lo suficient com per a divertir-nos als parcs de la city :D

5) L'amant "músic". El primer follamic. Època universitaria. Ens conesquerem a un concert a Sueca. Desconeixia el grup per complet.. i mira per on.. acabí dormint en casa del teclista... Després resulta que erem veins. Vam star veient-nos 4 dies per setmana durant 6 mesos.. Ho recorde com a molt salvatge... el tío em posava a 1000!;)

6)L'home del nord: El segon follamic. Època Erasmus. També erem veins. 50% sexe i 50% amistat. Avui en dia encara seguim trobant-nos tot i la distància. Per no perdre la costum

7) El guiri: Probablement siga el tio que més m'ha calat..Una molt bella història d'amor, plena de il.lusions, intimitat, riscos, aventures i un llarg període post-relació per a recuperar-me del colp. Mai l'oblidaré. Tot i que segurament si visquerem al mateix lloc.. no haverem durat molt.. però sempre quedarà el dubte

8) L'eco-home: La relació estable més recent. No comment.

9) El viciós: el tipet que satisfà les meves necessitats actuals. Ens hem juntat la fam amb les ganes de menjar. també anem al cine, a sopar, de copetes...


Ui! M'he posat a escriure i finalment m'han sortit 9. Probablement havera pogut triar millor, però quan un escriu el primer que li passa pel cap es suposa que és el més important.

A tot això, el meme de la Lucre, era escriure 7 coses, enviar-la a 7 amics i informar-los a aquestos que tenen deures.

Ho sento, però no he complit cap de les condicions. No tenia perque parlar d'homes i ho he fet, he enumerat 9, i de moment, no passo el meme a ningú.. Ai Lluneta, sempre incomplint normes...:0


Reglaments a banda, escriure açò m'ha fet pensar. Què diferents que són totes les relacions! Ni els tios, ni jo mateixa, ni les situacions, ni les circumstàncies.. mai son comparables..!!

Vaig a organitzar un grup al facebook.. No a les comparacions de parelles!:P