Els homes pensen.. i sovint, massa.

Què passa amb els homes?

Últimament experiències d'amigues i pròpies, m'han vingut a confirmar una hipòtesi que ja venia mantenint.. els homes tendeixen a calfar-se al cap,a anticipar-se a la realitat.. i seguidament a "agobiar-se".

Posem un exemple:

Marc ha conegut una xica.. hi ha cert feeling.. se sent atret per ella.. i ella sembla que també. Sense adonar-se'n quasi, han quedat 4 dies en una setmana, i hi ha una complicitat i confiança que feia molt de temps que no sentia amb ningú.. Ella li ho diu: Marc, em sento wai amb tu.. Ella li envia algun que altre sms..

I de sobte ell... comença a pensar i a pensar i a pensar: - osti, esta tia s'està penjant per mi... segur que d'ací no res vol que conega als pares.. i voldrà que viscam junts.. uf.. uf.. quin agobio.. serà millor que no ens vejam més.

És molt probable que els sentiments d'ambdós siguen molt semblants.. però hi ha una diferència. Ella sent i es deixa portar.. expressa els seus sentiments de manera molt natural, i a més, sana. Ell no verbalitza, no expressa i no es deixa portar.. i per què?

Perque té por, té por a repetir males experiències, té por a que algú ho passe mal.. té por a equivocar-se. Perquè els homes, en ocasions, són cobards.

Per a evitar possibles decepcions no arrisquen,.. i qui no arrisca.. mai guanya.

Amén!.