Hola, ens coneixem?

Ja fa uns anys que m'intereso per tot allò que te a veure amb la neurologia, neuroanatomia i psicologia de parella. De fet, hi vaig començar a interessar-me quan em vaig assabentar de què son ciències, en certa mesura, amb molt per descobrir.

Sé que hi ha gent que pensa que cada persona és un món i que per això no es poden fer teories científiques sobre les persones, però no.... Si és possible.

Aquest post va dirigit a tots aquells que algún cop han pronunciat la frase: No entenc als homes! o bé : No entenc a les dones!.

En primer lloc, la premisa bàsica. Ja fa molts anys que estudis científics han demostrat les nombroses diferències que hi ha entre el cervell masculí i el femení.

Per tant, NO SOM IGUALS.

Ambdos sexes tenim estructures cerebrals diferenciades que ens fa ser com som. Evidentment ni tots els homes són iguals ni totes les dones, però si s'han establit patrons de comportaments comuns.

Per posar alguns exemples, els homes solen tenir més força física, orientació espacial. Les dones més habilitat per a la comunicació i el llenguatge i més capacitat d'expressar les emocions... I així es podria escriure tot un tractat..

Per això, estic totalment en contra d'aquells/aquelles que pretenen canviar a la persona que tenen com a parella. No vull dir que no haguem de modificar, perfilar o llimar alguns aspectes per a intentar conviure i crear un equilibri.

Però no pretenguis que un home no pense en sexe cada dos per tres, que vulgui anar amb els amics a fer coses de "maxos", que no mire descaradament a les dones que passen pel carrer amb escot i faldes curtes, que se n'adoni de cada detall del teu nou pentinat.

Estic segura que en certa manera, les dones podem manifestar el que ens agrada, i ells, si volen tenir-nos contentes, ja faràn un esforç, però no ens enganyem: sempre seran homes, amb un cervell masculí.

Ara bé, amb les diferències individuals que hi surten de la variació genètica i de la influència ambiental, jo intentaré trobar algú que a banda de siga home.. destaque per la seva sensibilitat (mai comparable a la de una dona), perquè sí, estic d'acord amb Lucre. La perfecció seria un home metroemocional.


Però quina proporció hi ha al món d'aquestos? Segur que no estan ja tots pillats?

Potser que tanta emoció, em desbordaria i acabaria agobiant-me, qui sap...

La conclusió que volia fer-vos arribar és la següent: Realment coneixem la naturalesa del sexe que ens atreu? Sabem com estàn fets els homes?

Jo recomane a tots els homes que passen per aquí una lectura imprescindible "el cerebro femenino" de Louann Brizendine..

Entendreu millor els nostres canvis d'humor, les èpoques de inapetència sexual que tenen algunes, però també tots els nostres punts forts. I sí si tinguessiu tal canvi hormonal... otro gallo cantaria :P

Apa! Ja em contareu què tal ha anat!!