No tornaré a comprar-me sabates.. no tornaré a comprar-me sabates..

Imagineu-se, a l'estil Bart Simpson davant la seva mítica pissarra escric:

-No tornaré a comprar-me sabates fins la temporada d'hivern... No tornaré a comprar-me roba fins ls rebaixes..No tornaré a jutjar a un home pel seu físic.. (uf, això últim sona fatal, però no puc evitar-ho..:0 )

Son les tantes de la matinada, i m'acabo de despertar amb un insomni de la òstia.

I mira que jo sóc de les que pega voltes, i no obri els ulls per si es desvetlla més.. però avui he decidit que havia de fer algo.. i m'he aixecat i he començat a fregar la gran muntanya de plats que vam deixar el meu compi de pis i jo ahir al sopar..
Si no fós perque a la cuina hi tenia convidats montant una festeta (una espècie de "minikukis" que pels matins et donen el bon dia), hagués estat algo relaxant.

Però no, he començat a matar-les una a una, com si fos una histèrica: no corregues "cabrona", t'alcançaré...!!
Algun ecologista diria, no les matis, són éssers vius.. però jo com psicòloga crec en l'aprenentatge operant.. Si reben castic, les altres kukis de la seva guarida les trobaran a faltar,.. i si troben el cadàver, entendràn que no és un lloc segur la meva cuina...Uf, quin tema més escabrós.. canviarem..


I tornant al tema que m'ha motivat escriure a estes hores de la matinada: Sí, aquest mes me n'he pasat 3 pobles amb les compres compulsives... Si no surto els caps de setmana perquè no surto i m'avorreixo com una ostra... però es que quan surto!arrasso les tendes.. i aquest cop han sigut sabates.. Però es que eren unes vialis a mitat de preu!!!.. tot un xollito.. i com al "Changing Room" hi vaig trobar esta mega-oferta, vaig decidir aprofitar la oportunitat i comprar-me'n dos al preu d'unes de temporada.

Ara tinc una mica de mal de consciència...perque sí, ho admeteixo, sóc una capritxosa.. i amb el sou que tinc deuria mirar les tendes de lluny, com si això no anessi amb mí... però no puc, no sóc capaç. Potser tinc un problema.. i ara be quan em justifico... No em drogo ni bec, com a molt vici sexual.. però això és tot.. Per tant.. no podia ser perfecta no?.. Això em recorda a que l'última entrada d'aquest bloc ja anava sobre els meus vicis..uf, començo a repetir-me més que l'allioli.

Quant a l'altre tema del que solc escriure, ja que estic aqui xarradora, és el dels homes..

Des de l'última entrada he conegut dos:

A) Cas buenorro, morenaso tatuat.. l'única pega, està una mica calvet (rapat), però ufff.. com diria un amic " me pone mala"...jajaja.. Sincerament, no entenc com porta 4 mesos sense follar (des de que ho va deixar amb la ex) i jo amb ell el únic que he fet (i crec que faré, al pas que va d"embabiamenta") és veure'l nuet masturbant-se davant la webcam. Un cas apart.. jo ja li dic que l'ajudaria a treure tota la energia que té acumulada.. però em diu que no sé que de que està en un moment raro i patatin patatan.. En conclusió: una llàstima de tio.

B) Cas tio sensible, xarrador, passant una època de dol (després d'una relació molt llarga). És molt atent amb mi i s'ha ofert com un amic amb el que puc contar a partir d'ara per a no sentir-me sola a la ciutat comtal.. Vale, sí, molt bonic... pero tens dos pegues:

B1: Dubte molt que amb el temps no hi hagin sentiments de alguna banda, i realment sigam amics.

B2: Em falla el teu físic,la qual cosa per a ser amic m'és indiferent..lo qual ja vol dir que insconscientment busco un amant...

Però que voleu!? Els habituals m'estàn abandonant.. i sí!!!... 1 mes i pico..S.F. (sense follar) es massa per a que em tenien acostumada..!!!! :(