Tornant per Nadal..

Després de dos mesos sense tocar el blog, avui, un d'aquestos diumenges que es fa etern, torne.. Torne a deixar per escrit fragments incoherents de pensaments que em passen pel cap.

Sovint, amics, coneguts em diuen que sóc massa seria. Que no m'agafe les coses amb tanta trascendència. I no és que dramatitze, és que m'agrada reflexionar.

Sóc d'aquelles persones (segur que en conegueu) que vol saber les respostes de tot, entendre el perquè de les coses i saber-ne de les conseqüències.

Si ens oferiren la possibilitat de prémer un botó per veure'ns en 1 mes, 5 mesos, 1 any o 5 anys.. jo ja havera esgotat de segur totes les meves possibilitats i el botó estaria tot desgastat..
Sóc curiosa i impacient, ho vull tot ja, ara, vull saber què passarà amb algú que acabe de conéixer, vull saber on estaré vivint d'aquí un temps...
No puc evitar-ho.. Per una banda, m'agrada deixar-me portarper les situacions sense donar-li massa voltes.. Què toca viure en Barcelona!? Anem,.. ja veurem que passa. Què em mola algú?A per ell, ja veurem que ixirà d'ahí. Actue impulsivament, una mica a la aventura. I un cop ja he actuat estic desitjant saber el final.És curiós lo curiosa que sóc...

Els humans som complexes i costa entendre el perquè de les nostres actuacions. Jo no m'entenca mi mateixa.. No sé perque tracto d'evitar coses sabent que acabaré fent-les. Jo no fume, però és com si sempre em prometera a mi mateixa no tornar a fumar, i intentara deixar-ho cada setmana, sense èxit. Collons! Fuma a gust!.. Doncs així em passa a mí, no tornaré a liar-me amb akest tipet..i arriba el finde..i aleee..! I dic jo? si ja saps que acabaràs fent el que en eixe moment t'apetisca, perquè tens que martiritzar-te reprimint els teus instints més primitius?

I ara va el moment en que m'auto-sugestione: Lluneta, no penses tant el que és bo o el que és dolent, viu la vida, i sobretot, no t'arrepentisques del que fas, sinó del que no fas!

I "q me kiten lo bailao" (gran frase!) :P